Estimades regidores i regidors,
funcionaris i treballadors municipals,
bocairentins i bocairentines que assistiu a aquest emotiu acte o que el seguiu en diferit a través de la televisió local,
amics i amigues que heu volgut acompanyar-nos en el començament d’una nova legislatura,
Fa ara quatre anys acabava el parlament que ara comence amb un aforisme del mestre Joan Fuster, que vull tornar a pronunciar: “Només els fanàtics no s’equivoquen... Tots aquells que es pensen que no s’equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són fanàtics...” Per això, vull que les meus primeres paraules siguen de reconeixement a la col·laboració que durant els quatre anys anteriors hem rebut de tots els bocairentins i bocairentines, i de petició de perdó a tots per les errades que hem comés al llarg d’eixe període. Estigueu ben segurs que no ha estat la mala fe o la intransigència la causa d’eixes equivocacions, sinó en uns casos la precipitació, en altres les naturals indecisions, i en el darrers, finalment, les mateixes limitacions de la intel·ligència humana.
En segon lloc, hem de donar-vos a tots i totes les gràcies pel notable suport que ens heu donat al grup municipal socialista en les darreres eleccions municipals. Estigueu ben segurs que eixe recolzament a un grup de persones i a una manera de viure i entendre la política municipal, serà un estímul per a continuar en les línies de treball que semblen encertades, per a corregir les que han estat confoses i per obrir-ne altres de noves, que milloren la qualitat de vida de totes les persones que vivim a Bocairent. Mal servei donaríem al poble si creguérem que ara podem adormir-se sobre els llorers o si considerarem que ser els més votats en uns comicis electorals és un triomf amb garantia de perdurabilitat. Al contrari, la rapidesa amb què transcorren els esdeveniments en el món actual, la generació instantània de notícies i les noves necessitats dels veïns i veïnes ens obliguen a estar preparats per a donar respostes convincents, com si en cada actuació ens jugàrem el futur del nostre poble. Quan un veí o veïna ve a l’Ajuntament a exposar un problema, a fer una prec, a demanar la nostra ajuda, el seu problema, el seu prec o la seua petició ha de convertir-se en allò més important per als regidors i regidores del nostre consistori, perquè la política municipal ha de ser, abans que res, una voluntat de servei a les persones del poble.
Per tot això, he d’agrair als companys del grup municipal socialista, Pep Molina, Carme López, Noelia Vañó i Olga Vanyó, el treball realitzat en els darrers quatre anys, alhora que els anime a continuar amb eixa capacitat de treball i abnegació per Bocairent, que és el que dóna sentit al nostre treball municipal; i en el que ara anem a comptar, també, amb el compromís inequívoc de Paqui Cabanes i Toni Santonja. La nostra actuació ha de regir-se pels principis que, fa ara un moment, ha anunciat el nostre portaveu, Pep Molina, i que tots assumim com a propis.
En tercer lloc, vull felicitar, també, als regidors del grup municipal popular i del Bloc, per la vostra elecció com a representants del poble, en haver estat votats per un sector molt important de bocairentins i bocairentines. Tot i que representeu projectes polítics diferents, sé que, a nivell de política local, són més les coses que ens uneixen que les que ens separen. De fet, si comparem els programes que hem presentat en les eleccions, trobem evidents aspectes comuns. Per això, torne a fer un oferiment sincer, com fa quatre anys, d’arribar a acords i compromisos en tots aquells temes que considerem essencials per a la millora de la qualitat de vida dels bocairentins i bocairentines i per al desenvolupament del nostre poble.
Estigueu segurs que la majoria que ara ostentem no canviarà una forma de fer política local, que es basa en dos pilars bàsics com són la informació i la participació. Tant important és per al bon funcionament de la democràcia tindre responsabilitats de govern, com exercir la funció de fiscalització i control d’eixa actuació. Per això, més enllà de les normals divergències puntuals, desitge i espere una mutua comprensió de la funció que ens pertoca exercir a cadascú en aquesta legislatura i una actitud de lleialtat institucional que redunde en el bé de Bocairent.
Vull mostrar la meua consideració, en aquesta línia, per la col·laboració que he tingut durant els quatre anys anteriors, al regidor Manel Delgado Sanchis, que va assumir les delegacions de Joventut i Esports. Sé que la declinació a acceptar l’oferiment de compartir l’acció de govern en esta pròxima legislatura i ampliar, per tant, l’espectre polític d’un projecte progressista, no obeeix a raons de desencontre personal, ni de discrepàncies profundes en la gestió municipal, sinó que és conseqüència d’una decisió col·lectiva d’estratègia política. Gràcies, Manel, pel teu treball i la teua amistat.
Unes paraules, també, per als regidors que abandonen el consistori. El meu reconeixement i gratitud a José Luis Pascual i Bartolomé Albero. I, no cal dir-ho, a Juan Bautista Sanchis: vint-i-quatre anys de regidor, deu d’ells com a alcalde de Bocairent, són un notable full de serveis en la història de la democràcia en el nostre poble. Més enllà dels desacords naturals que hem mantingut, conseqüència de projectes polítics diferents i maneres divergents d’entendre aspectes de la gestió municipal, permeteu-me que hui valore en públic la seua perspicàcia política, el rigor mostrat en la legislatura que acaba com a portaveu de l’oposició i tot el temps que ha dedicat a treballar per Bocairent.
Les circumstàncies econòmiques i socials en què ens trobem en l’inici d’aquesta legislatura són dissemblants a les que ens encontràvem fa ara quatre anys. La crisi econòmica mundial ens ha submergit a totes i tots en una realitat distinta, més convulsa i difícil, que ha afectat, de manera negativa, l’estabilitat i projectes, també, d’un número important de bocairentins i bocairentines. Per això, la disminució de l’activitat econòmica i la situació d’atur per la que passen veïns i veïnes és el problema més greu que té ara el nostre poble. Esforçar-se per revertir-lo ha de ser una preocupació fonamental de la nostra acció municipal, tot i que les possibilitats que tenen els ajuntaments són molt reduïdes i les responsabilitats són d’altres instàncies, entitats i institucions.
Però, a més, les conseqüències d’eixa crisi econòmica ha arribat, també, a les administracions públiques, amb una reducció ostensible d’ingressos. Tot i que el nostre ajuntament ha estat sempre un exemple de gestió austera i responsable, entrem en una legislatura en que, potser, caldrà prendre mesures valentes per tal de mantindre la bondat del serveis públics i el funcionament adient del serveis socials, ja que l’atenció a les persones ha de ser l’altre eix fonamental de la nostra política.
Vull tornar, a incidir, com he fet altres vegades, en l’honorabilitat del quefer polític. Crec que massa a sovint es transmet en l’actualitat la imatge del polític corrupte i deshonest. Espere que tots els representants de la voluntat popular bocairentina siguem un exemple del contrari. Els ciutadans i ciutadanes han d’estar segurs de l’honestitat i honradesa del seues representants, i el que han d’exigir-nos no és això, que s’ha de donar per descomptat, sinó capacitat, responsabilitat, eficiència i eficàcia.
Permeteu-me que cite ara un bocairentí que ens va precedir en l’activitat política. Fa dos-cents anys, el nostre paisà, Josep Joaquim Castelló i Ferre, ens va representar en les Corts de Cadis, en aquelles Corts constituents on es va aprovar la Constitució de 1812, una carta magna moderna que defensava la veu dels representants del poble fins al paper, llavors omnímode, de la monarquia.
Un enfrontament previ amb el capritxós primer ministre Manuel Godoy, va ser la causa que el nostre Castelló fóra exiliat a Bocairent, des de 1793 a 1810. En la seua primera intervenció en les Corts de Cadis, l’1 de desembre de 1810, va fer una crítica despietada del que era l’administració pública en eixe moment, per culpa de la manera de governar de l’esmentat Godoy, ja que l’ocupació de molts càrrecs de l’administració havia estat possible gràcies als diners i altres mitjans vils. Y proposava Castelló que es fera el següent:
- que sean separados los que no tuviesen otro mérito que la perversidad y el favor del hacedor, és a dir, aquells que havien obtingut els càrrecs de forma irregular, i als quals se’ls havien adjudicat sense tindre cap mèrit.
- que los que al favor juntaron el mérito, continúen, pero observados de cerca; és a dir, vigilats per si de cas.
- y que los que en medio de la general corrupción se mantuvieron puros, sean conservados y promovidos según su celo.
Dos-cents anys després, reivindiquem per a la política el que Castelló defensava per a l’administració, és a dir, la separació dels corruptes i la defensa de tots aquells que s’esforcem en fer de la política un art noble, digne i responsable, que es plantege com a finalitat primordial la de procurar el bé comú de tots els ciutadans i ciutadanes.
Per acabar vull a fer un agraïment sincer i emotiu a tots i cadascun dels veïns i veïnes del nostre poble per haver-me possibilitat estimar més, si cap, Bocairent; per haver-me permés descobrir aspectes inconeguts de la nostra vila; per haver-me fet vore que el més important no és el càrrec i la representació, que no és més que pura aparença, sinó el poder estar ben a prop de les persones i de les seues preocupacions i passions.
I a això m’han ajudat els somriures i paraules còmplices i innocents dels xiquets, els consells assenyats dels majors, les reivindicacions irreductibles dels joves, els ànims dels amics i amigues, la confiança dels coneguts i conegudes, i, fins i tot, les mirades anònimes i tímides salutacions d’un bon grapat de bocairentins i bocairentines, que m’han mostrat a diari la seua solidaritat.
Dels meus pares vaig aprendre a estimar el meu poble. Gràcies. Espere contribuir a comunicar eixe sentiment als meus fills i a totes les generacions que ens segueixen.
Durant els quatre anys que hui acaben, els veïns i veïnes m’heu ensenyat a anteposar els interessos del poble als propis. Ja que m’heu donat de nou l’oportunitat de poder presidir l’Ajuntament del poble on vaig nàixer i d’on sóc, espere no defraudar-vos en els quatre anys vinents
Que la sort i la intel·ligència ens acompanye en eixe temps. Un desig sincer de felicitat per a tots els bocairentins i bocairentines. Entre tots ho farem tot. Moltes gràcies.
Tant l'ajuntament, com els sectors empresarials i turístics, una vegada més, han demanat la construcció d'una rotonda que millore l'accessibilitat als dos costats de la carretera CV-81, ja que és l'enllaç al polígon industrial, a la CV-794 que va fins Alcoi pel cor de la Serra de Mariola i a l'Hotel Ferrero, a més de ser una de les eixides del nucli urbà.
